INFANTS…
Els infants. Alegres, riallers, somiadors, etc. Què passa quan el seu mon es veu dominat per una malaltia que guía la seva vida?
En moltes ocasions veiem l’infant feliç, l’embejem per la seva innocència i alegria. Però hem de tenir present que aquest, com els adults té la possibilitat de caure malalt.
M’agradaria amb aquest escrit incitar a la reflexió sobre què els hi passa als infants quan estàn malalts i aquesta malaltia els impossibilitza mantenir una vida que anomenen “normal”. L’escola molt sovint ha deixat a part els infants que no poden assisitris a l’aula. Que no tots ells tenen el mateix dret a rebre una educació? Existeixen diferents recursos, projectes actius, que permeten que aquest alumne pugui mantenir una vida lo més “normal possible” i arrancar somriures d’allà on sembla que tan sols hi pot haver llàgrimes.
Crec que les paraules no serveixen massa…per això aquí hi ha una petita part de la realitat…
Escribe un comentario